L’Ona aixeca el vol

Aquest estiu he aprofitat -mentre he portat els nois de l’associació Integra per diferents llocs de la Costa Brava a gaudir del mar- per escriure sobre l’Ona. D’aquí, que al face i a l’instagram hagi compartit alguns espais que m’han servit d’inspiració. I com diu la cançó Maremar d’en Llach:

Mira com ve l’aire

que et vol convidar al seu ball-

Gira i vés enlaire,

núvol d’esperança blanc.

Pren-lo i embriaga’t

amb la seva flaire

com només ho fa un amant

Mira com ve l’aire

que et vol convidar al seu ball.

M’he deixat portar pel ball del paisatge, del sol, de les ones i del mar, i  també com no dels núvols, per gargotejar i esborrallar amb traç imperfecte primer, i de mica en mica, compondre i redactar una  nova novel·la que espero i desitjo que us agradi.

Ei, que encara no està acabada…. però falta ben poc!!