“Entre el cel i la terra” de Gerard Quintana

Entre el cel i la terraSi diem Gerard Quintana a tots ens ve al cap, el cantant i compositor del grup “Sopa de Cabra”, també el reconeixeríem en el seu aspecte: alt, amb la seva cabellera llarga -ara més canosa-, amb els seus llavis molsuts i vestit de negre. Potser alguns, han tingut la sort de saludar-lo, que li signin un autògraf o intercanviades salutacions quan l’han vist passejant o després d’algun concert… Jo només per foto i en televisió. No sóc de les que va a concerts.

El plaer de poder presentar la seva novel·la “Entre el cel i la terra” a Olot, ha estat immens. Ja quan em va dir que sí un cuquet em va recórrer l’estómac, perquè Gerard Quintana és un dels personatges catalans amb majúscules.

La seva proximitat, humilitat i respecte m’han deixat boca-badada quan l’he conegut en persona; pel seu fer i pel que havia vist d’ell a la televisió ja em donava en part aquesta sensació, però en el tu a tu és realment especial. En Gerard està embolcallat tot ell d’una aura de sensibilitat que fa que et trameti una energia del tot particular perquè et sentis a gust. Té la capacitat innata de l’empatia.

A més, he descobert una persona molt il·lustrada en molts nivells: literari -no en va bé de la família de la llibreria Geli, pel que ha llegit moltíssim; musical -li agraden un munt d’estils; pictòric -bon coneixedor dels grans mestres; filosòfic -és reflexiva, que es pregunta per tot el que fa o deixa de fer…; però també hi ha en Gerard, pare i espòs, una part més particular, que copses el seu orgull quan en parla, encara que sigui poc.

L’escriptor, el músic… es deixa anar al llarg de la conversa per ser simplement en Gerard persona durant la presentació… tot xerrant… passió i simplicitat. Ens regala les seves vivències, les seves emocions i els seus sentiments… Un joc amb el públic que de seguida queda en silenci i expectant per escoltar-lo, tot parlant de l’amor com a puntal de la vida o que l’amor és nuclear. Que la novel·la és un cant a la llibertat. Estimar sense por. El cànon a la bellesa que contínuament en Patxi busca. Ell es queda amb l’actitud de tots els personatges vers la família i la mort, i aquesta mirada permanent als fets que ens toca viure. De tant en tant alguna anècdota que arrenca algun somriure. Dot de la paraula i la comunicació. En Gerard no necessita moure’s, és alt i corpulent, només els seus braços i mans compassen els mots…

Tant abans com després, només té somriures i bones paraules per tots i totes les persones que han vingut. Fotografies i més fotografies. Autògrafs i dedicatòries que quedaran en el record, de fons, la música… Bob Dylan, Myles Davis, Edith Piaf, Patti Smith, John Lenon, Simon and Garfunkel i tants altres.

Una vetllada que romandrà en el record per sempre.

Gerard Quintana i Sílvia Vilacoba
Presentació: Gerard Quintana i Sílvia Vilacoba, al Cafè Art Fontanella

Leave a Comment

Avisar-me per un nou llibre o esdeveniment

Assegurar-me de no perdre’m res de Sílvia Vilacoba: escriptora de novel·la romàntica en català.