L’aroma de la felicitat (1)

Detall d’un vestit de seda.

Creieu que la felicitat té aroma propi?

Jo crec que sí.

Què és la felicitat? Instants d’alegria i de joia, la majoria de vegades lligats a celebracions, a instants d’amor i sexe, de compartir, de jocs… i darrera de tot això, acostuma haver-hi una fragància, un flaire, una olor…

Busquem felicitat i amor de diferents maneres, però moltes acaben frustrades, potser perquè vivim en una època fugaç, i la majoria de coses en els que es basen no tenen un fonament sòlid. Les materials normalment no ens proporcionen felicitat, o és una felicitat fugissera i volta a començar.

Alguns confonen felicitat amb èxit, que s’ha convertit en una necessitat, cada cop sembla que necessitem nous reptes i noves propostes per avançar cap a un èxit, a vegades immerescut o sense sentit, però la societat competitiva en que vivim ens l’exigeix per reprovar-nos cada dia.

Però si per un moment, pensem en aquell record, en aquell moment especial, en aquella persona…, molts estan lligats a l’aroma d’un petó; el flaire d’una habitació o el perfum d’algú… No és així?

Leave a Comment

Avisar-me per un nou llibre o esdeveniment

Assegurar-me de no perdre’m res de Sílvia Vilacoba: escriptora de novel·la romàntica en català.