pell de bronze

Pell de bronze

Estirat damunt del llit, cos jacent i adormit.

Figura esculpida per ser besada i amanyagada

Tantes vegades com calfreds em recorren l’esquena incitada.

Pur desig per tocar i acaronar-la

Resseguint cada centímetre de tantes línies corbes

D’aquest cos modelat que cada dia em dones.

Textura polida, fina i delicada

Quan amb els dits toco subtilment

Calfred com un riu gelat, la pell m’eriça.

M’apropo per escoltar el teu cor, estremint-me

Estirant els dits per abraçar el teu cos amb ells

Com ales tancades, sentiment de joia i tendresa

De sexe i plaer. Àngel de bronze, sospirs d’amor

Com roca lluent sinuosa a les mans de l’escultora

Esmunyedissa entre els dits de l’amant

Plaer perenne, que la pell eriça.

Ni el marbre d’Apolo ni el de David,

Substitueixen aquest exquisit bronze de gust i de delit.

Pell de bronze. Àngel d’amor, àngel protector t’has convertit.

Leave a Comment

Avisar-me per un nou llibre o esdeveniment

Assegurar-me de no perdre’m res de Sílvia Vilacoba: escriptora de novel·la romàntica en català.