Relat curt : xocolata, ulleres, descuit, primavera

foto dona nua sex

Va obrir la targeta regal que li havia donat el seu marit.

Un val per un massatge amb xocolata —diu ella en veu alta.

En Josep m’ho ha recomanat. Em va dir que a la Clara li va agradar molt, i que de tant en tant repeteix, i ja veus.

Ostres! M’encanta. Ja saps com m’agrada que me’n facin. Però no he anat mai a aquest Centre. Gràcies, amor meu! Quin detall!

Just, ella acaba de fer seixanta-un anys, coincidint amb el primer dia de primavera. Tanmateix, sempre li ha agradat cuidar el seu cos, tant com la seva ment, i per això procura vigilar amb el que menja i fer exercici. Li agrada molt caminar, i darrerament s’ha aficionat a la marxa nórdica. També, quan li fan un bon massatge, els aprecia.

Així, hi truca per quedar amb el dia i l’hora.

Li recomanen que provi el massatge a l’esquena i a les cames, que té un efecte antioxidant, retarda l’envelliment cutani i activa la circulació. També li diuen que no cal que porti res, que ells s’encarreguen d’oferir-li tot.

Ella es considera una dona un xic tímida, a l’hora de desvestir-se i mostrar les seves parts més íntimes, pel que dos dies abans, ha anat a depilar-se i just aquest mateix matí, es decideix lluir un conjunt de llenceria, ni d’allò tan sexi i atrevit que es posa per excitar al seu marit, qui aquests últims temps ni així el provoca; ni els de cotó que porta a diari. «Com deia la mare, ben neta, que no se sap mai», pensa.

Un cop allà, la Marta la fa entrar a un vestidor, on li diu que es pot despullar i deixar la roba; al mateix temps que li ofereix un tanga i una bata de paper, com les de l’hospital i unes sabatilles. Ella ho fa amb cura i ben plegat ho col·loca damunt de la cadira. Als pocs segons, una altra noia, la fa pasar i estirar sobre la llitera, de boca terrosa, només amb el tanga.

Al cap de poc, després de massejar-li amb un oli, li comença a aplicar la xocolata tèbia pel damunt, i li escampa arreu amb les mans.

Perdona, que us interrompi, però tens una trucada urgent —diu la Cristina des de la porta estant.

D’acord. Acaba el que fa, deixant-la tapada amb una mena de plàstic i una manta. Torno enseguida —li diu, mentre es neteja les mans, en una tovallola, i deixa les ulleres damunt de la taula auxiliar.

Han passat poc més de deu minuts, que la porta s’obre i, destapant-la, continua amb el massatge. En un primer, moment, s’adona que les mans no són les mateixes o potser només és una falsa percepció per part d’ella. El cert és que aquelles mans li fascinen, tot resseguint la seva esquena i les seves cames, i se sent summament relaxada a mesura que passen els minuts.

Quasi sense adonar-se les mans, en el seu pujar i baixar, cada vegada s’apropen més a les seves natges quan baixen per l’esquena, i al seu entrecuix quan pugen per les cames. No gosa ni moure’s, ni quasi respirar. Amb la cara, entaforada en la llitera, s’adona que els peus són d’un home. I sense voler fa un petit sobresalt. “Respira, dona”.

Ell, continua el seu massatge, mentre ella lluny de posar-se a la defensiva, es deixa dur pel vaivé de les mans sobre el seu cos, i quan li toca just al límit del seu tanga i del seu sexe i com qui no vol la cosa, sent que s’excita. S’excita només de pensar-hi.

Segueix sense dir res, quan li passa la mà per les natges, entretenint-se en la seva part íntima…  Mmmm”, pensa ella. “Que cony, per un cop que un home et fa un bon treball, gaudeix-lo”.

Al poc, ell ja no la toca més. Intueix que es neteja les mans, en un descuit descarat, li deixa la seva targeta personal al costat de la seva cara.

—Espero que li hagi agradat. Quan en vulgui més, ja sap.

Ella, envermellida, es canvia de roba i surt, donant les gràcies a la Cristina.

Oi tant, que tornarà. Ara ja sap perquè la Clara, la seva amiga, hi va de tant en tant. La molt bandarra.

Leave a Comment

Avisar-me per un nou llibre o esdeveniment

Assegurar-me de no perdre’m res de Sílvia Vilacoba: escriptora de novel·la romàntica en català.