Una història d’amor amb un punt d’erotisme i en català.
La segona novel·la, de la trilogia que protagonitzen les tres germanes trigèmines del Port de la Selva, la Mar, la Sol i l’Ona.
Una història ambientada al nord de la Costa Brava, un paradís especial i únic, que permet deixar-se anar amb la calma del mar, passejar per les seves cales i pel camí de ronda… viure i gaudir amb les albades i postes de sol; menjar i tastar els seus peixos i arrossos i els seus vins i olis…. I parar la cara a la tramuntana, tot albirant l’horitzó.
Una novel·la ben escrita amb un llenguatge planer per passar una estona
entretinguda i escapolir-te dels problemes del dia a dia.

Una història romàntica – eròtica en català i ambientada a la Costa Brava.
Conèixer al teu amor i al cap de poc temps, et diagnostiquen un càncer, com afrontar-ho? La vida a vegades et posa a prova i així ho farà la Mar, la protagonista principal d’aquesta novel·la que transcorre en un lloc únic i especial, com és el Port de la Selva. Allà hi viu, amb el seu pare, i les seves germanes, la Sol i l’Ona.
Quan menys s’ho espera, s’enamora d’en Quim però al cap de poc, una diagnosi de càncer de pit farà que es replantegi aquesta relació.
Un camí de roses i espines que hauran de salvar.

Una novel.la ben escrita amb un llenguatge planer per passar una estona
entretinguda i escapolir-te dels problemes del dia a dia.

Amor, romanticisme i un punt d’erotisme. A més, en català.
La segona novel·la, després del Vine amb mi, protagonitzada pels germans Prat, i que transcorre a l’Alt Empordà.
En Martí és un atractiu mestre de poble que els caps de setmana només pensa a sortir.
La seva vida canviarà amb la Sofia, farmacèutica i amb un fill petit a càrrec.
Ell, mai s’ha enamorat com ho fa d’ella, perquè només d’estar al seu costat el cor se li accelera.

Una novel·la que et farà somriure i gaudir, i t’arribarà al cor.

La primera novel·la romàntica en català de l’autora, protagonitzada pels germans Prat, l’Andreu i en Martí i que transcorre a l’Alt Empordà.
L’Andreu és el germà gran. Més de quaranta anys i que es vol separar. Un home poderós i segur de si mateix, a qui li agrada navegar.
La Núria, una dona independent que viu i treballa d’arquitecta a Banyoles, a qui li agrada el mar.
Protagonistes reals, espais propers i coneguts, situacions corrents…
Una novel·la que et farà somriure i gaudir.
Una història plena d’emocions i sentiments, a vegades contraposats.

28 d’agost del 2009. Són les deu del vespre. Tinc la necessitat d’escriure. Aquesta necessitat és més forta a partir del teu adéu.

Després d’onze anys de la publicació d’Èric, la força d’estimar, estic disposada a tornar a escriure sobre l’Èric, sobre mi mateixa i la meva família.

Explicar de la manera més transparent i més dolça els darrers moments de la vida de l’Èric, la seva mort i la seva pèrdua. El sofriment, el dolor, el buit… però també les alegries de la vida i les de les nenes. Les anècdotes i la rutina que conformen la meva (la nostra) vida diària. I com diu la Isabel Allende, “amb el convenciment que qualsevol vida explicada amb l’afecte suficient pot ser tan apassionant com la més elaborada novel.la”.

Sinopsi:

En el paradís del Port de la Selva, hi viuen l’Ona, la Mar i la Sol, tres germanes trigèmines, que tothom estima i aprecia.
El retorn de l’Ona des de Nova York, les agafa a tots per sorpresa. També ho és per ella, perquè no és ni serà el plàcid i bonic que espera i imagina. Des de la mort de la mare havia sentit la necessitat de tornar, però amb la infidelitat d’en Marc, el seu company, no en té cap dubte.
En Vicenç quan sap de la tornada de la seva “flower” tampoc fa que es mostri, d’entrada, gaire content, tot i que no l’ha pogut oblidar. El seu cor està tocat i la ràbia continguda farà que no li posi les coses fàcils. Amb tot, el destí farà que aprenguin i hagin d’acceptar les conseqüències pel temps que no han estat junts.
La rehabilitació i posterior inauguració del restaurant “El Paradís” es revela com el projecte de vida per totes elles, i el retrobament l’excusa per fer el camí qui sap més fàcil però com a mínim, plegades.